Àrea destinada a la didàctica, conservació i recerca de la gran diversitat de varietats de fruiters i hortalissa cultivades tradicionalment a Balears i que actualment estan en regressió, degut a la introducció d’híbrids comercials més moderns, seleccionats per la seva alta producció. S’hi troben les principals varietats de cítrics cultivats a la Vall de
La terra ha estat al llarg del temps una font de recursos vegetals per als seus pobladors. La interacció plantes-homes és molt comú en totes les cultures, i des de les primeres civilitzacions, l'home ha fet ús de la biodiversitat que ha tengut al seu abast per satisfer les seves necessitats més bàsiques: alimentar-se,
Parterre 1 Plantes resistents a la sequera. Poden emmagatzemar aigua en els seus teixits (fulles i tijes suculentes) o evitar l’evapotranspiració (fulles cobertes de ceres, de pèls, fulles enrodillades, etc). Els geòfits (rizomes, tubercles, bulbs) mantenen la part persistent de la planta protegida baix terra durant tot l’estiu evitant les èpoques de sequera. Parterres
Col·lecció de flora de les illes del Mediterrani i de les seves àrees continentals d’influència amb fortes afinitats florístiques. Els països circum-mediterranis acullen unes 25.000 espècies, quasi la dècima part de la flora vascular mundial; el 63% de les quals són endèmiques. Dels principals sistemes insulars del mediterrani, al voltant dels 10% de les
La flora canària dins un context mediterrani. La flora endèmica de les Illes Canàries reflecteix l’ edat geològica d’aquestes illes. Fòssils de fulles i fruits trobats en la Mediterrània, també a les Balears, concretament en les muntanyes que envolten la vall de Sóller, corresponen a espècies que actualment sols es troben en les Illes
A Balears les zones humides d’aigua dolça són hàbitats molt puntuals. Quan l’aigua roman embassada, apareixen les comunitats amb llentia d’aigua (Lemna minor), i on hi ha una escorrentia d’aigua considerable, podem trobar espècies com la bova (Typha angustifolia), el lliri groc, (Iris pseudacorus), Cladium mariscus, Carex hispida, l’orella de llebre (Alisma plantago-aquatica), etc.
Aquesta marjada és la primera que, essent primitivament cultiu de pomeres, ha permès iniciar el disseny de volums i estructures elevades característic d’aquest Jardí. És un disseny al servei de les plantes, amb l’objecte d’aconseguir microhàbitats específics i poder donar a cada espècie els seus requeriments ecològics. Estructures a base de marges i rocalles,
A principis del segle XX, quan es va construir l’edifici modernista d’aquesta finca (actualment Museu de Ciències) es sembraren varis arbres emblemàtics, dos dels quals formen part d’aquesta marjada i es mantenen com a símbol del que va ser la finca de Ca’n Prohom. El més gran és la Magnòlia (Magnolia grandiflora), una espècie
Aquesta àrea de petits marges escalonats s’ha aprofitat per mantenir col·leccions d’endemismes o altres espècies que necessiten unes condicions edàfiques especials. Calamintha rouyana és un endemisme de la Serra de Tramuntana de Mallorca que viu entre els 900 i 1400 m d’altura s.n.m., en escletxes i fissures de roca ocupant àrees molt restringides i
Les espècies del litoral rocós, al llarg del temps, han anat evolucionant i adquirint adaptacions per poder viure en aquests hàbitats rupícoles i fissurícoles, on la influència de la saladina marina i el vent, condicionen les característiques de l’ambient. A la zona més propera al nivell del mar, la sal és transportada pel vent
