Aquesta àrea de petits marges escalonats s’ha aprofitat per mantenir col·leccions d’endemismes o altres espècies que necessiten unes condicions edàfiques especials.

Calamintha rouyana és un endemisme de la Serra de Tramuntana de Mallorca que viu entre els 900 i 1400 m d’altura s.n.m., en escletxes i fissures de roca ocupant àrees molt restringides i extremadament puntuals. Pertany a la família de les Lamiàcies, com totes les mentes. És una planta amenaçada amb categoria de vulnerable (VU segons categories UICN).

Dins la mateixa família de les Lamiàcies, a Balears trobam tres tems o farigoles compresos dins una mateixa secció taxonòmica, la secció Serphyllum. Tots ells estan amenaçats d’extinció: dos viuen a la Serra de Tramuntana de Mallorca: un, l’endemisme Thymus herba-barona subsp. bivalens catalogat en “perill crític” (CR segons categories UICN), és objecte d’un Pla de Conservació per part del JBS i l’altre, Thymus richardii subsp. richardii catalogat com a “vulnerable” (VU segons categories UICN), té una distribució ben curiosa ja que també es troba a la Península Balcànica. Un tercer tàxon és endèmic de la zona nord-occidental de l’illa d’Eivissa, Thymus richardii subsp. ebusitanus i també està amenaçat amb categoria de vulnerable (VU segons categories UICN).

 

Algunes de les petites marjades estan dotades d’un substrat originari de l’Illa de Menorca, de PH àcid que permet cultivar certes espècies pròpies d’aquesta illa que requereixen unes condicions especials. La història geològica de les Balears ens mostra que sols a la part nord de Menorca trobam formacions de l’Era Primària, amb substrats de pissarra com els de Cap Favaritx i roques i substrats silicis a quasi tota la resta. A tota la franja nord hi trobam per tant espècies silicícoles que tenen dificultat per sobreviure a altres indrets de l’Arxipèlag, tal és el cas de Cistus creticus, una estepa inexistent a Mallorca o Eivissa, Erica scoparia subsp. scoparia, un bruc més pilós que el de les muntanyes de Mallorca i la calcígfuga Teline linifolia una fabàcia d’agradables flors grogues semblant a la ginesta.

També sols a Menorca hi viu l’endemisme Daphne rodriguezii. És un arbustet de fulles petites i coriàcies amb flors color crema i olor molt característica que recorda al lleixiu. Els seus fruits carnosos de color vermell són ben probablement l’aliment d’ocells i sargantanes. Aquest endemisme menorquí, viu arrecerat entre arbusts en la zona litoral i normalment sobre un substrat més àcid que bàsic. És una espècie microareal amenaçada amb categoria de vulnerable (VU segons categories UICN), que és objecte d’un Pla de Recuperació pel projecte LIFE 2000NAT/E/7355 de Conservació d’àrees amb flora amenaçada en l’illa de Menorca.