A principis del segle XX, quan es va construir l’edifici modernista d’aquesta finca (actualment Museu de Ciències) es sembraren varis arbres emblemàtics, dos dels quals formen part d’aquesta marjada i es mantenen com a símbol del que va ser la finca de Ca’n Prohom.

El més gran és la Magnòlia (Magnolia grandiflora), una espècie originària del sud-est d’Estat Units. L’espècie del Jardí és un cultivar anomenat ‘Galissonnière’. Es més resistent al fred i té el revés de les fulles de color ferruginós. El nom del cultivar fa referència a un almirall francès del regnat de Lluís XV, que l’any 1756 va conquistar Menorca als anglesos.

L’arbre de Júpiter (Lagerstroemia indica) és una espècie originària de Xina, que floreix a l’estiu. És característic el seu tronc per que quan l’escorça madura i es desprèn, deixa visible un teixit cortical més clar i llis fet que li dóna el seu nom xinès que traduït en diríem: l’arbre on les mones no hi poden pujar.

Les quatre alzines d’aquesta marjada són una petita representació dels possibles fenotips mallorquins de l’espècie (Quercus ilex) que juntament amb l’aladern, la rotgeta, l’aritja, el xiprell, el pa porcí, el cirerer de pastor, les violetes etc. ja existents, establiran amb el temps una representació de la flora més típica dels nostres alzinars.

 

Els boixos (Buxus balearica) apareixen sols a Mallorca i Cabrera, amb ecologies ben diferenciades. A Cabrera molt a prop del nivell de la mar (Cala Emboixar), i a Mallorca sempre per les muntanyes. És una espècie que ha anat en regressió per la utilització de la seva fusta en ebenisteria. Va ser aliment bàsic de Myotragus balearicus fa milers d’anys. En aquesta marjada podem observar dos nuclis de boix amb la diferent morfologia de les seves fulles.

El teix (Taxus baccata) a Mallorca és, igual que el boix, una espècie relicte, distribuïda actualment sols per les muntanyes més altes de la Serra de Tramuntana. Totes les parts d’aquesta espècie són verinoses, excepte la part carnosa del fruit.

A la zona humida, construïda aprofitant el sistemes de sèquies del rec originari de la finca, s’hi ubiquen espècies que viuen en llocs humits o que necessiten escorrentia d’aigua permanent, com és el cas de Potamogeton coloratus. Són de destacar dos endemismes emblemàtics: Apium bermejoi és una umbelífera perenne, que sols viu a l’illa de Menorca, prop de la mar i sobre un substrat silici; i Naufraga balearica, endemisme tirrènic (de Mallorca i Còrsega) donat per desaparegut a aquesta darrera illa i que durant anys es va considerar amenaçat a Mallorca, encara que darrerament se n’han trobat més poblacions al nord-est de la Serra de Tramuntana.