A Balears les zones humides d’aigua dolça són hàbitats molt puntuals. Quan l’aigua roman embassada, apareixen les comunitats amb llentia d’aigua (Lemna minor), i on hi ha una escorrentia d’aigua considerable, podem trobar espècies com la bova (Typha angustifolia), el lliri groc, (Iris pseudacorus), Cladium mariscus, Carex hispida, l’orella de llebre (Alisma plantago-aquatica), etc. Per altra banda, quan el sòl és humit però el nivell d’aigua és fluctuant, apareixen els joncs, les mentes, i en llocs molt puntuals de la Serra de Tramuntana, l’endemisme mallorquí Hypericum hircinum subsp. cambessedesii.

Al litoral arenós baleàric, les platges i les poques extensions de dunes que ens queden, són acumulacions d’arena que es formen a causa dels sediments que la mar aboca a la costa i que posteriorment són transportats pel vent. Les plantes que viuen en aquests indrets s’han adaptat, al llarg de la seva evolució, a unes condicions d’extrema sequera, ja que l’aigua de pluja es filtra ràpidament dins el sòl arenós.

La vegetació psamòfila (psammos = arena i fila = amiga) es caracteritza per tenir un port rígid o espinós, amb fulles d’aspecte blanquinós i amb gran desenvolupament del sistema radicular que, per una banda, li serveix per fixar-se entre l’arena mòbil i, per altra, per arribar als nivells més humits del sòl. Tal és el cas del card marí (Eryngium maritimum) o la campaneta marina (Calystegia soldanella).

Des de vorera de mar i cap a l’interior, una vegada traspassada la primera franja dunar, trobam una vegetació més protegida pel vent i amb un sòl molt més ric en humus i nutrients. Les espècies són de port més arbustiu i llenyós, com el peu de milà (Thymelaea velutina), o les estepes acompanyades de vegetació arbòria, com la sivina (Juniperus phoenicea) o el pi (Pinus halepensis).

Els ambients humits propiciats per les fonts, les boques de coves subterrànies, les escletxes de roca en zones ombrívoles, fins i tot els forats dels marges de les nostres muntanyes escarpades, constitueixen un hàbitat molt propici per les falgueres. Aquest mateix hàbitat s’intenta recrear en aquesta marjada per donar cabuda a la majoria de falgueres de les illes.

A Balears existeixen 17 gèneres de falgueres repartits en més de 40 espècies, dins les quals comptam amb un nombre considerable d’híbrids endèmics, formats precisament en aquests ambients humits, frescs i molt drenants.