PLANTA DEL MES DE MARÇ 2024. Erica arborea L. Ca: Bruc, bruc de pipes, bruc mascle o de soca Es: brezo blanco, brezo albar Nom científic: Erica arborea L. El bruc és un arbust o petit arbret perenne, amb fulles verticil·lades d’un verd obscur. Les flors es disposen en ramells laterals de forma piramidal. Tenen
PLANTA DEL MES DE FEBRER 2024. Helleborus foetidus L. Ca: palònia borda Es: hierba de ballesteros Nom científic: Helleborus foetidus L. És una planta herbàcia, perenne, que a les Balears no fa més de 40 cm d’alçada, però a altres bandes pot assolir els 80 cm. Les fulles estan dividides i són un poc coriàcies.
PLANTA DEL MES DE GENER 2024. Salvia rosmarinus Ca: Romaní Es: Romero Tal vegada la novetat que cal comentar per una espècie tan coneguda com és el romaní, sigui el seu canvi de nom científic que es va dur a terme fa un parell d’anys, quan el 2015, un grup de científics van
PLANTA DEL MES DE DESEMBRE 2023. Micromeria inodora Ca: farigola borda És un petit arbust llenyós, a vegades en forma de coixí, amb fulles revolutes i ericoides. Les flors estan disposades en inflorescència verticil·lada i són de color porpra intens. És una espècie rara a la península Ibèrica però abundant al nord d’Àfrica (Algèria, Marroc
PLANTA DEL MES DE NOVEMBRE 2023. Phillyrea angustifolia Ca: aladern de fulla estreta o vernet Es: labiérnago de hoja estrecha, lentisco blanco Es tracta d’un arbust perenne que pot assolir fins als 4 m, d’escorça llisa i molt ramificat, té els branquillons glabres i molt fins. És característica la disposició oposada de les fulles estretes,
PLANTA DEL MES D’OCTUBRE 2023. Coriaria myrtifolia Ca: Roldor, Tinter Es: Almócita, emborrachacabras, hierba zapatera Arbust semicaducifoli que pot assolir els 3 m d’alçada i que viu en llocs humits, torrents o cursos d’aigua, mesclada amb el batzer (Rubus ulmifolius). Les seves fulles lanceolades tenen tres nervis molt marcats que ens serviran per no confondre-la.
PLANTA DEL MES DE SETEMBRE 2023. Rhamnus oleoides subsp. bourgeana Ca: Alacantí Es: espino negro Endemisme de la serra de Tramuntana, península de Llevant i recentment trobat també a Felanitx. És un arbust espinós, perenne, petit (normalment prostrat), i de branques molt intricades. Fulles coriàcies i flors grogues i petites. Fruit carnós en drupa de
Endemisme exclusiu de la serra de Tramuntana de Mallorca, que viu en les fissures de les roques sempre en la cara nord, en les encletxes més fresques. La tija és llenyosa a la part inferior (sufrutice) i els peduncles florals poden arribar als 80 cm. La corol·la és de color blanc-crema i les fulles són
Nom científic: Cistus monspeliensis L. Família: Cistaceae Distribució: Mediterrani. A Balears és totes les Illes. Dispersió: barocòria (per gravetat) durant els mesos de juny i juliol. Categoria IUCN: LC (risc mínim) Fenologia: floreix d’abril a juny Hàbitat: matoll dens de clima mediterrani, marines, ullastrars, garrigues i clarianes de pinars. Jardineria: L’estepa llimonenca ens donarà color
Nom científic: Euphorbia dendroides L Família: Euphorbiaceae Distribució: Mediterrani. A Balears és a Mallorca, Menorca, Cabrera, Dragonera i Es Vedrà. A Califòrnia és una espècie introduïda. Dispersió: Els seus fruits són càpsules llises, trígones que en ser madures s’obrin amb la calor de forma explosiva. Les llavors s’autodispersen (Autocòria) tot i que després de l’esclafit
