PLANTA DEL MES DE DESEMBRE 2023. Micromeria inodora Ca: farigola borda És un petit arbust llenyós, a vegades en forma de coixí, amb fulles revolutes i ericoides. Les flors estan disposades en inflorescència verticil·lada i són de color porpra intens. És una espècie rara a la península Ibèrica però abundant al nord d’Àfrica (Algèria, Marroc
PLANTA DEL MES DE NOVEMBRE 2023. Phillyrea angustifolia Ca: aladern de fulla estreta o vernet Es: labiérnago de hoja estrecha, lentisco blanco Es tracta d’un arbust perenne que pot assolir fins als 4 m, d’escorça llisa i molt ramificat, té els branquillons glabres i molt fins. És característica la disposició oposada de les fulles estretes,
PLANTA DEL MES D’OCTUBRE 2023. Coriaria myrtifolia Ca: Roldor, Tinter Es: Almócita, emborrachacabras, hierba zapatera Arbust semicaducifoli que pot assolir els 3 m d’alçada i que viu en llocs humits, torrents o cursos d’aigua, mesclada amb el batzer (Rubus ulmifolius). Les seves fulles lanceolades tenen tres nervis molt marcats que ens serviran per no confondre-la.
PLANTA DEL MES DE SETEMBRE 2023. Rhamnus oleoides subsp. bourgeana Ca: Alacantí Es: espino negro Endemisme de la serra de Tramuntana, península de Llevant i recentment trobat també a Felanitx. És un arbust espinós, perenne, petit (normalment prostrat), i de branques molt intricades. Fulles coriàcies i flors grogues i petites. Fruit carnós en drupa de
Endemisme exclusiu de la serra de Tramuntana de Mallorca, que viu en les fissures de les roques sempre en la cara nord, en les encletxes més fresques. La tija és llenyosa a la part inferior (sufrutice) i els peduncles florals poden arribar als 80 cm. La corol·la és de color blanc-crema i les fulles són
Nom científic: Cistus monspeliensis L. Família: Cistaceae Distribució: Mediterrani. A Balears és totes les Illes. Dispersió: barocòria (per gravetat) durant els mesos de juny i juliol. Categoria IUCN: LC (risc mínim) Fenologia: floreix d’abril a juny Hàbitat: matoll dens de clima mediterrani, marines, ullastrars, garrigues i clarianes de pinars. Jardineria: L’estepa llimonenca ens donarà color
Nom científic: Euphorbia dendroides L Família: Euphorbiaceae Distribució: Mediterrani. A Balears és a Mallorca, Menorca, Cabrera, Dragonera i Es Vedrà. A Califòrnia és una espècie introduïda. Dispersió: Els seus fruits són càpsules llises, trígones que en ser madures s’obrin amb la calor de forma explosiva. Les llavors s’autodispersen (Autocòria) tot i que després de l’esclafit
Nom científic: Silene pseudoatocion Desf. Família: Cariofil·làcia Distribució: SE de la península Ibèrica, Algèria, Marroc i a Artà (Mallorca). Endemisme del Mediterrani occidental i naturalitzada en la península Ibèrica Jardineria. Tolera el sol de ple i la semi ombra. Necessita un sòl drenant, ric en matèria orgànica i aigua en moderació si volem mantenir la floració
Nom científic: Rhamnus alaternus L. Família: Rhamnaceae Distribució: Mediterrani. A Balears: abundant a Mallorca i Menorca, molt rara a Eivissa i inexistent a Formentera. Invasora a Gran Canària i altres llocs de clima mediterrani com Califòrnia i Austràlia. Dispersió: pels ocells (ornitocoria) Categoria IUCN: LC (poc preocupant). Fenologia: floreix de març a maig i fructifica
Nom científic: Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy Família: Crassulaceae Distribució: Macaronèsia, Oest d’Europa, Mediterrani i Península d’Aràbia. A Balears abunda en la serra de Tramuntana, tot i que també es troba a la zona de Llevant, Dragonera, Cabrera i Menorca. Categoria UICN: LC (poc preocupant). Fenologia: floreix d’abril a juliol. És una planta vivaç i desapareix
