Nom científic: Asparagus albus L. Família: Asparagaceae (abans, Liliaceae) Distribució: Mediterrani occidental. A Balears només a les gimnèsiques (Mallorca, Menorca i Cabrera). Introduïda a Tenerife. Categoria UICN: LC (poc preocupant). Fenologia: floreix a principis de setembre i fructifica a finals d’octubre. Hàbitat: garrigues d’ullastre i savinars, voreres de camins, marges i carreteres. Jardineria: La podem
Nom científic: Lysimachia minoricensis J. J. Rodr. Família: Primulàcies Distribució: endemisme de Menorca Protecció legal: Catàleg Espanyol d’Espècies Protegides, Conveni de Berna Categoria UICN: EW (extinta en estat salvatge) Fenologia: floreix el mes de juny i fructifica el mes d’agost. Hàbitat: llocs frescs, ombrívols i humits. Conservació: es conserven llavors en bancs de germoplasma i
Encertadament anomenat “claveller de penyal”, aquest endemisme de Mallorca i Eivissa, viu entre roques i escletxes dels penya-segats cercant les zones més fresques i ombrívoles. L’anomenam “claveller” perquè les seves fulles així ho recorden, tot i que no el podem confondre ja que les seves flors res tenen a veure amb els clavells. És una
Aquesta espècie de la família de les labiades, habita exclusivament en sistemes dunars, on el sòl arenós és prou drenant. D’aspecte blanquinós i flors poc vistoses pel seu color blanc, és una excel·lent planta mel·lífera; un autèntic festival pels insectes pol·linitzadors que la visiten repetidament durant l’extensa floració de febrer fins pel juliol. Teucrium dunense
Dedicam el mes de maig a un dels endemismes més sublims de la nostra flora, és tracta de la didalera (Digitalis minor). Aquesta herba perenne habita fissures de penyals de l’illa de Mallorca i Menorca, des del nivell del mar fins a 1400m. És difícil de confondre degut a les flors pèndoles en forma de
El marfull o llorer bord és un arbust, en alguns casos arbre, de distribució mediterrània poc freqüent a les Illes Balears. Aquesta espècie, a les Illes, habita principalment alzinars i zones ombrívoles i humides de Mallorca, i rarament a Menorca i Eivissa. A finals de l’hivern, moment en el qual floreix aquesta espècie, és difícil de
Les orquídies són un grup de plantes herbàcies que es caracteritzen per la complexitat de les seves flors de simetria bilateral, especialment adaptades a la pol·linització per insectes (les mediterrànies), aus o ratapinyades. Les estratègies que presenten per atreure als insectes i fins i tot enganar-los són dignes d’una acurada evolució. Al mediterrani habiten principalment
La nadala o assa groga (Narcissus tazetta) és un geòfit de distribució mediterrània-occidental que floreix als mesos d’hivern. Les seves flors perfumades, agrupades en inflorescències, destaquen sobre el verd glauc de les seves fulles. Les flors, formades per uns pètals blancs que enrevolten una corona central recorden a estrelles, donant-li una gran bellesa que, sumant-hi
Si alguna planta silvestre ens fa pensar amb l’hivern i el fred, especialment perquè ens recorda a les festes de nadal, és el cirerer de Betlem (Ruscus aculeatus). Aquest petit arbust habita principalment zones forestals amb elevada humitat com els alzinars, però també a màquies, garrigues i pinars de la mediterrània. Es fàcil de reconèixer degut
La presencia d’aquesta margalideta (Bellis sylvestris) en flor indica que s’acosta l’hivern. De floració hivernal, aquesta planta perenne habita zones forestals i camps humits i ombrívols de la mediterrània. A Balears la trobem a les illes de Mallorca i Menorca i la podem reconèixer gràcies a les seves inflorescències blanques, en forma de capítols situats
