Nom científic: Rhamnus alaternus L.
Família: Rhamnaceae
Distribució: Mediterrani. A Balears: abundant a Mallorca i Menorca, molt rara a Eivissa i inexistent a Formentera. Invasora a Gran Canària i altres llocs de clima mediterrani com Califòrnia i Austràlia.
Dispersió: pels ocells (ornitocoria)
Categoria IUCN: LC (poc preocupant).
Fenologia: floreix de març a maig i fructifica a la tardor
Hàbitat: matolls i clarianes de pinars o alzinars, barrancs, ullastrars i fins i tot marines i timonedes.
Jardineria: El llampúgol es multiplica molt bé per llavors i també per esqueixos. És un arbust que creix ràpidament, tolera a la sequera i les gelades, aguanta podes dràstiques per fer bardisses i topiaris, les seves arrels no són invasives i pot viure des del nivell de la mar fins als 1000 m d’altitud. L’únic que no té, són flors vistoses, però sí que són mel·líferes i els seus fruits són aliment pels ocells dels voltants. És l’arbust ideal que hi hauria d’haver en tots els jardins mediterranis.
PLANTA DEL MES DE MARÇ 2023. Rhamnus alaternus. Llampúgol o alaldern
Arbust de gran port, que pot arribar a més de 6-8 m d’alçada: Fulla perenne i coriàcia, que si la miram a contrallum observam un marge translúcid ben característic. Les flors estan agrupades en inflorescències o cimes, fan una olor molt agradable i són un plat exquisit per les abelles i insectes més petits com himenòpters i dípters. És una espècie normalment dioica, amb exemplars mascles i exemplars femelles. Els fruits són baies carnoses de color vermell que esdevenen negres quan maduren. Són aliment de molts d’ocells i petits mamífers que s’encarreguen a la vegada, de la seva dispersió. El seu fullam és el menjar preferit de cabres i ovelles.
Com altres espècies del mateix gènere, té molts de tanins, i la seva escorça era emprada per tenyir la llana de color groc. Té virtuts antioxidants i es fa servir per controlar la pressió arterial tot i que amb cura, perquè pot arribar a ser tòxica.
Aquesta espècie és considerada dins la llista vermella de la IUCN des de 2018. Tot i que la categoria de conservació que se li ha assignat és de “poc preocupant” (LC), la destrucció del seu hàbitat a causa de l’expansió urbanística tan freqüent en tota la Mediterrània i, especialment, en les zones costaneres on aquesta espècie també habita, fan que no estigui de més estar vigilant el seu estat de conservació abans que sigui massa tard. Per altra banda, s’han detectat peus de llampúdol infectats per Xylella fastidiosa, fet que encara ens ha de fer estar més al corrent del seu estat de conservació. És una espècie protegida pel Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades.
