Nom científic: Arisarum vulgare O. Targ.Tozz
Família: Araceae
Distribució: Tota la costa mediterrània fins a l’Oest Transcaucàsic i Macaronèsia.
Categoria UICN: LC (poc preocupant).
Fenologia: floreix des de novembre fina a març.
Hàbitat: viu en totes les garrigues amb ullastre, savinars, marines, pinars, timonedes des de cotes baixes fins als cims més altes de les Illes. Ha esdevingut molt corrent en camps de conreu sobretot d’olivers i ametllerar ja que la pràctica del llaurat l’ha acabat escampant.
Jardineria: ideal per tenir un sòl entapissat els mesos d’hivern, tot i que pot esdevenir invasor si troba llocs frescs i humits. L’avantatge és que durant l’estiu desapareix la part vegetativa i deixa sembrar altres espècies.
PLANTA DEL MES DE DESEMBRE 2022. Arisarum vulgare. Rapa de frare, llums, frare bec.
“Frare llec, frare llec, si no calles te tallaré es bec” És una cançó o dita que cantaven els infants quan jugaven a tallar les flors de la rapa de frare. “Terra que cria rapa, ni es ven ni és barata” també és una dita popular que indica que la planta creix en llocs humits i de bona terra.
La rapa de frare és un geòfit molt comú a les nostres Illes i en tot el Mediterrani. La seva inflorescència està protegida per una espata de color marró-verdós, amb ratlles blanques que sembla una caputxa de frare; a l’interior hi té l’espàdix, amb les flors femenines situades en la part baixa i les masculines a la part de damunt. Els seus fruits són agrupacions de 3-6 baies carnoses. Són inconfusibles els pecíols tant de les fulles com de les flors, per les petites taques porpres distribuïdes irregularment.
Esdevingué una de les espècies més odiades per les collidores d’oliva, ja que entapissa totes les marjades de l’olivar, i abans dificultava la tasca de la collita quan aquesta es feia a mà i amb l’oliva a terra.
Les seves tiges subterrànies contenen alcaloides tòxics, d’aquí que el bestiar no les vulgui ni tastar, tot i que hi ha documentació que en èpoques de fam s’havia arribat a menjar. Les fulles s’empraven com emplastre per curar les ferides.
En la Col·lecció de Planta Viva del Botànic hi tenim també una espècie germana, Arisarum simorrhinum Durieu, menys comuna a Balears, però present en totes les Illes majors. Si la trobau, la podreu diferenciar perquè A. vulgare té el peduncle de major longitud i una espata amb franges verdes o de color porpra pàl·lid; en canvi, A. simorrhinum té un peduncle entorcillat i curt, quasi arran de terra, i una espata amb franges de color porpra més intens. El nom de simorrhinum, prové del llatí “simi, moneia” i rhinos, “morro” per la forma de l’espàdix molt més gruixat i rodó.
