Nom científic: Cneorum tricoccon L.
Sinònims: Chamaelea tricoccon (L.) Lam.; Cneorum trimerum (Urb.) Chodat; Cubincola trimera Urb.
Família: Rutaceae
Distribució: Mediterrani occidental
Categoria UICN: VU (vulnerable). En abundància només queden les poblacions de Mallorca i Eivissa. A Menorca hi ha una població molt restringida, a València i Catalunya pràcticament ha desaparegut i només queden les poblacions del sud de la península Ibèrica, algunes al golf de Lleó, Mònaco, sud de Sardenya i una població molt petita a la península Itàlica.
Fenologia: floreix dos cops, un per la tardor i un segon en primavera.
Hàbitat: Garriga i pinars litorals de sòls calcaris.
Jardineria: l’escanyacabres és un arbust ideal per a la jardineria de poc reg ja que resisteix la sequera ambiental i també l’aire de la mar. Pot formar masses denses d’uns 40-70 cm d’alt, d’un verd intens. Les flors no són espectaculars, però els fruits quan tornen vermells destaquen molt dins el verd fosc de les fulles.
L’escanyacabres o olivella és un arbust relicte del Terciari, quan les terres emergides unien la serralada Bètica amb el sud dels Alps englobant Balears, Còrsega i Sardenya. A Menorca sols en queda una única població, en canvi, les poblacions mallorquines sembla que no tenguin tants de problemes. Sembla que la causa de la regressió va lligada a la desaparició de les sargantanes de les illes majors, que actuaven d’agents dispersors dels fruits de l’olivella. Segons els estudis d’Anna Traveset investigadora de l’IMEDEA-UIB-CSIC els marts fan la feina de les sargantanes i a més seleccionen els fruits més grossos, la qual cosa té una implicació clara i en positiu, per part d’una espècie exòtica introduïda el segle XV com és Martes martes. En canvi, a Menorca, els marts prefereixen una dieta més carnívora, i la població d’escanyacabres es troba en autèntic risc de desaparició.
Per sort, al Banc de Germoplasma conservam una extensa mostra de llavors de la població menorquina de Cneorum tricoccon, recol·lectada l’any 1991.
Al Jardí Botànic pots veure alguns exemplars d’olivella actualment en flor, ja que aquesta planta floreix en tardor i en primavera. També et recomanam una ullada a la col·lecció de flora canària on tenim un exemplar emparentat amb l’escanyacabres, Cneorum pulverulentum, leña buena, endemisme de Gran Canària, Tenerife i Gomera.
I si sents a dir que per Cuba la nostra olivella hi té un altre parent, això si que ja no és cert. Van ser els colons cafeters provinents del Sud de França que el van introduir a Cuba a mitjan segle XIX per raons medicinals i durant anys s’havia confós amb una oleàcia Schoepfia stenophylla.
