Nom científic: Smilax aspera L.

Sinònims: Smilax aspera var. balearica Willk.

Família: Smilacaceae

Distribució: Mediterrània i macaronèsica

Categoria UICN: LC (poc preocupant).

Fenologia: d’agost a novembre.

Hàbitat: Muntanya mallorquina, rossegueres i carritxeres.

Jardineria: L’aritja és una planta molt vigorosa, d’arrels profundes rizomatoses, que poden arribar a fer varis metres de longitud i ramificar abundantment. Això fa que a vegades resulti una espècie massa agressiva per mantenir en segons quins tipus de jardins. Tot i així, pot ser molt útil com a bardissa de separació si es controla.

 

A Balears trobam dues formes d’aritja. Per una banda l’aritja enfiladissa, amb circells i de fulles amples i grosses, que habita en llocs ombrívols i humits; la que ens enganxam quan intentam travessar els nostres boscos. I a l’altre extrem trobam la forma endèmica, considerada a vegades com una subespècie o varietat pròpia. És un coixinet espinós, de fulles quasi desaparegudes o poc aparents i tiges gruixades. La trobam per les muntanyes més escarpades, les carritxeres o les rossegueres i és un element molt important per la retenció del sòl en terrenys empinats que formen xaragalls i rossegueres. Entre ambdós tipus, trobam diverses formes entremig i és per això que botànicament no s’acaba d’acceptar la subespècie endèmica com a tal.

Tot i això, el cert és que hom les pot diferenciar fàcilment a simple vista, i aquest mes les podeu veure en plena floració al Botànic i en les vostres excursions per les Illes. La seva flor és petita, però molt aromàtica i va des d’un color crema en les formes enfiladisses, fins a un color porpra en les formes de coixinet.

L’aritja baleàrica antigament s’emprava per netejar les xemeneies abans de començar a fer foc, ja que per la seva forma espinosa és fàcil formar una bolla i fer-la passar per dins el fumeral per arrabassar la sutja. Igualment també s’emprava per socarrar la pell del porc en les matances.