Aquesta marjada és una de les més ombrívoles de tot el Jardí. Per això s’hi han ubicat les espècies que necessiten unes condicions especials d’humitat i ombra per a la seva supervivència. Són les plantes que podem trobar als llits i desembocadures de torrents, així com també a les ombries de les muntanyes més elevades, on la frescor es conserva fins i tot en les èpoques més caloroses del nostre estiu mediterrani.
Destacam, en aquesta marjada, espècies que viuen als torrents com la flor d’alís o aloc (Vitex agnus-castus) que podem trobar a la boca d’alguns torrents de la Serra de Tramuntana i de les serres de Llevant a Mallorca o a les costes de Menorca; el baladre (Nerium oleander) que, de forma natural a Balears, sols es pot trobar al torrent de Santa Eulària a Eivissa; Coriaria myrtifolia, espècie també característica dels torrents eivissencs; Hypericum hircinum subsp. cambessedesii, endemisme mallorquí que sols es troba en els llits de torrent més ombrívols i frescs de la Serra de Tramuntana, etc.
En aquests indrets ombrívols i frescs es formen espesses bardisses d’espècies com els rosers (Rosa spp.), la rotgeta (Rubia peregrina), la corriola de cavall (Tamus communis) o la proenga (Vinca difformis).
Malgrat que a les Illes no existeixin boscos de ribera pròpiament dits, hi ha arbres que habiten la vora dels cursos de torrent cercant l’aigua del nivell freàtic. El poll (Populus alba), el fleix (Fraxinus angustifolia) i l’om (Ulmus minor), formen comunitats curioses i ben adaptades malgrat que, possiblement a Balears, hagin estat introduïdes per l’home.
