Nom científic: Lysimachia minoricensis J. J. Rodr.

Família: Primulàcies

Distribució: endemisme de Menorca

Protecció legal: Catàleg Espanyol d’Espècies Protegides, Conveni de Berna

Categoria UICN: EW (extinta en estat salvatge)

Fenologia: floreix el mes de juny i fructifica el mes d’agost.

Hàbitat: llocs frescs, ombrívols i humits.

Conservació: es conserven llavors en bancs de germoplasma i plantes en jardins botànics.

Jardineria: La podem emprar en llocs de poca llum però humits. Serveix de entapissant el primer any que no fructifica, i el segon ens crea un conjunt espectacular amb les tiges floríferes d’uns 50 cm. Té un cicle de dos anys, les llavors cauen al mateix lloc i es manté fàcilment si té les condicions ambientals necessàries. Viu en sòls calissos.

 

No destacaríem aquest endemisme menorquí per l’espectacularitat de les seves flors, que són petites, d’un discret color crema i poc vistoses. En canvi les seves fulles tenen una nervació blanca que contrasta amb el fons verd fosc a l’anvers i el color porpra al revers que les fa úniques. Les tiges floríferes, a l’estiu s’adornen amb els fruits en càpsula ben rodona plena de llavors d’un negre lluent que es dispersaran per gravetat i germinaran a la propera tardor, amb la frescor i les primeres pluges. Podeu veure aquests fruits en detall al llibre que hem editat recentment i que podeu trobar a la nostra tenda “DIÀSPORES. Fruits i llavors de la flora Balear” de JL. Gradaille i J. Bonet.

Era només coneguda d’una localitat, el Barranc de Son Boter o Sa Vall, a Menorca, d’on va desaparèixer entre 1926 i 1950. Afortunadament s’havien recol·lectat llavors i al Jardí Botànic de Barcelona se’n cultivaven plantes. Quan el Jardí fou abandonat durant la guerra civil espanyola, es va pensar que les plantes haurien desaparegut, però durant la restauració del Jardí, es va descobrir una petita població que creixia davall uns arbusts. Actualment és una espècie emblemàtica cultivada en molts de jardins botànics i conservada en la majoria dels seus bancs de llavors. Varies vegades s’ha intentat reintroduïr-la a natura en alguns barrancs de Menorca però no s’havien arribat a consolidar les poblacions per un canvi substancial en el seu hàbitat ja que la planta necessita humitat constant. Recentment un grup de voluntaris la va plantar prop d’una font i sembla que s’ha aconseguit que quedi establerta al menys en aquest racó de Menorca.