Nom científic: Asparagus albus L.

Família: Asparagaceae (abans, Liliaceae)

Distribució: Mediterrani occidental. A Balears només a les gimnèsiques (Mallorca, Menorca i Cabrera). Introduïda a Tenerife.

Categoria UICN: LC (poc preocupant).

Fenologia: floreix a principis de setembre i fructifica a finals d’octubre.

Hàbitat: garrigues d’ullastre i savinars, voreres de camins, marges i carreteres.

Jardineria: La podem emprar en llocs secs per formar bardisses intercalada amb altres espècies ja que hem de tenir en compte que a l’estiu sembla una planta seca, que per cert, no hem de tallar, perquè a les branques seques és on ens florirà!

 

 

Després de la sequera, les altes temperatures i els dies llargs de l’estiu, algunes plantes mediterrànies inicien el nou cicle amb una floració espectacular, és el regal de la primavera d’hivern. Enguany els primers dies de setembre l’esparreguera de moix ens sorprèn amb centenars de flors intensament aromàtiques. Contrasta amb les seves tiges blanques, que semblaven completament seques durant tot l’estiu i esdevé un autèntic microhàbitat pels insectes que la visiten i un espectacle pels caminants.

Els fruits de l’esparreguera són en forma de baia de color vermell quan són madures, però el que recol·lectam no són els fruits sinó espàrecs. En realitat són noves tiges (turions) que de tendres són comestibles, però lignifiquen ràpidament perdent així el seu valor gastronòmic.

A l’obra del pare F. BONAFÈ trobam aquesta poesia:

Dins la solitud tan aspra del mont,

en la cima excelsa i en el vall pregon,

qui trabuca l’àmfora plena de perfum?

És l’esparreguera. Vestí sa nuesa

d’espines punyentes

amb unes floretes petites, olentes…

dient: Ego sum.