Nom científic: Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
Família: Crassulaceae
Distribució: Macaronèsia, Oest d’Europa, Mediterrani i Península d’Aràbia. A Balears abunda en la serra de Tramuntana, tot i que també es troba a la zona de Llevant, Dragonera, Cabrera i Menorca.
Categoria UICN: LC (poc preocupant).
Fenologia: floreix d’abril a juliol. És una planta vivaç i desapareix en acabar l’estiu tornant a treure les fulles el mes de febrer.
Hàbitat: Zones pedregoses, forats de parets i murs, penya-segats, voreres de camins, teulades i sobretot marges de paret seca.
Jardineria: Actualment no és emprada en jardineria, però al Botànic ens ocupa molts dels marges i racons de parets que miren cap al nord-est. Crea un ambient humit i singular, molt atractiu per la forma de les seves fulles i la textura crassa tan interessant. Es podria utilitzar molt més per entapissar parets, ja que no necessita gens de reg perquè aprofita la frescor que es crea en la paret. Té gran capacitat de propagar-se perquè produeix moltes llavors i habita entorns difícils per altres tipus de plantes més grans o amb més necessitat de sòl. Resisteix gelades importants i rebrota amb facilitat resistint tot l’estiu que és quan dispersa les llavors.
PLANTA DEL MES DE FEBRER 2023. Umbilicus rupestris. Capellets de paret, Ombligo de Venus.
És una planta vivaç, de fulles rodones i carnoses i una inflorescència que sortirà d’aquí a uns mesos. Es diferencia d’una altra espècie de capellets de paret que també habita totes les nostres Illes, perquè les flors es disposen de manera pèndula, mirant cap avall, mentre que espècie U. gaditanus té les flors horitzontals i perpendiculars a la tija. La podem trobar ara en marges, murs i teulades excepte a Eivissa i Formentera on habita només l’espècie U. gaditanus.
Les seves fulles s’empraven per curar ferides, com a bons cicatritzants. A més, crues són comestibles en ensalades.
La singularitat del seu hàbitat, ens du a pensar amb la importància que tenen els marges i parets que conformen el nostre paisatge. És una planta que aprofita qualsevol encletxa dels marges que miren al nord o nord-est i hi crea un microambient aprofitant la poca terra que queda entre les pedres evitant així l’erosió de les parets seques. Per tant, podríem dir que tot i no ser una espècie amenaçada ni rara, li hauríem de tenir especial consideració perquè forma part del nostre entorn i a més l’entramat de les seves arrels fines contribueix a la cohesió de les parets seques.
A l’estiu, un cop acabada la floració, dispersa unes llavors minúscules que cauen per gravetat dins els forats de marge que tenen al voltant. Després desapareix per passar l’època adversa mantenint només les arrels enterrades i rebrotarà el mes de febrer vinent.
