PLANTA DEL MES D’AGOST 2024. Pteridium aquilinum
Ca: falguera comuna, falguera de Lluc
Es: Helecho
Nom científic: Pteridium aquilinum (L.) Kuhn
És la falguera més gran que tenim a les Illes; les seves fulles o frondes poden arribar a fer 2 metres. Passat l’estiu, les frondes romandran seques a la planta fins que apareguin els nous rebrots el mes de juny de l’any següent. És una planta que no té depredadors, ja que és tòxica. On creix aquesta falguera, no hi solen créixer altres plantes, i on es fan grans extensions, ens indica que es tracta d’un terreny abandonat, de sòls acidificats i pobres en nitrogen.
Les seves arrels són un rizoma subterrani molt ramificat que, en cas d’incendi, resisteix i permet que la planta rebroti el següent any. En alguns llocs, les arrels en decocció s’han emprat cuites com a laxants, abortius o diürètics, i les frondes es posaven a les estables per eliminar les puces o espantar les mosques. En alguns treballs científics es suggereix que el gran nombre d’espores alliberades en zones molt poblades pot estar implicat en casos de càncer d’estómac, a causa de la producció de nombroses substàncies cancerígenes.
Família: Dennstaedtiaceae
Distribució: Bioma temperat des del N d’Àfrica, Europa fins a Sibèria i cap a l’Iran. És una espècie introduïda a Austràlia i a Egipte. A les Balears es troba a Mallorca i Menorca. Pteridium és un gènere de falgueres que estan distribuïdes quasi per tot el món. Compren 18 espècies, essent P. aquilinum i P. pinetorum les úniques que es troben al continent europeu.
Categoria IUCN: LC (risc mínim)
Fenologia: esporula els mesos d’agost, setembre i octubre.
Hàbitat: és una planta heliòfila que viu en boscos quasi sempre degradats, i de terrenys acidificats i frescs, voreres de camins i llocs alterats.
Jardineria: No resisteix la salinitat del sòl, requereix sòls humits, tot i que aguanta la sequera moderada. És indicadora de sòls acidificats i pobres en nitrogen.