PLANTA DEL MES DE OCTUBRE 2024. Pinus halepensis

Ca: pi blanc, pi d’Alep

Es: pino carrasco, pino de Alepo

Nom científic: Pinus halepensis Mill.

Sinònims:

El pi blanc (Pinus halepensis), de fulla perenne i copa irregular, produeix pinyes o estròbils que poden romandre a l’arbre un parell d’anys o més. Aquest arbre és cada cop més present en el nostre paisatge aprofitant incendis i l’abandonament de cultius per expandir-se. Aquest mes d’octubre volem parlar de dos morfotips d’aquest pi que, malgrat no estar botànicament acceptats, es troben ben diferenciats a les nostres col·leccions. Aquests són el pi  ‘ceciliae’ i el pi nan, que cuidam amb especial atenció per la seva raresa i singularitat

El 1972, els botànics mallorquins Antoni i Lleonard Llorenç van descriure la varietat ‘ceciliae’. Aquest pi destaca per una copa més estirada recordant un xiprer, amb branques més dretes i aplicades al tronc. Les seves pinyes (estròbils femenins) presenten escudets més prominents disposats en un sol extrem de les branques. Aquesta varietat, considerada una espècie endèmica, es conserva al Jardí Botànic amb tres exemplars vius procedents de Mallorca, Menorca i Eivissa. A més al banc de germoplasma també conservam llavors d’exemplars de les tres Illes.

El pi nan, descrit com a varietat ‘minor’ el 1840, té les pinyes i les fulles molt més petites que un pi normal i el seu creixement és significativament més lent. Els tres exemplars que mantenim a la col·lecció provenen de Mallorca, igual que les llavors emmagatzemades al banc de germoplasma. El nanisme en pins i altres espècies és un fenomen ben documentat. Un exemple és l’empelt de bruixa, una mutació que provoca el creixement apinyat i nan d’una branca. Aquest nanisme és causat per la infecció del fitoplasma o plasmidi “Phytoplasma pini”, transmès per vectors com aus, nematodes, àcars o insectes. Aquest plasmidi altera el genoma de la planta fent que la branca afectada tengui aquest creixement compacte i dens o apinyat. Podríem dir que es tracta d’una planta transgènica!

Compartim aquesta informació per destacar la importància de conservar aquestes rareses botàniques i aprofundir en el coneixement de la biodiversitat dels nostres boscos.

__________

Família: Pinaceae

Distribució: Mediterrani distribuït per tota la conca i les illes, excepte Creta i Xipre i Egipte.

Categoria IUCN: LC

Fenologia: floreix des de finals de febrer fins al mes de maig

Hàbitat: des de la costa tant arenosa com rocosa, ocupant marines i ullastrar, timonedes i sones forestals.

Jardineria: Les formes ‘ceciliae’ i ‘minor’ ofereixen un gran potencial a l’hora de crear elements paisatgístics de caràcter singular en espais enjardinats, permetent la seva utilització de manera puntual. Tot i que la incorporació d’un pi blanc (Pinus halepensis) en un jardí pot limitar el desenvolupament d’altres espècies degut a la seva competència per recursos com la llum i l’aigua, la presència d’exemplars d’aquestes varietats úniques aporta volum i estructura, a més de generar microhàbitats que contribueixen a la diversitat i enriquiment ecològic del paisatge. Així, aquests arbres singulars esdevenen elements clau en la creació d’ambients equilibrats i harmònics dins del disseny paisatgístic.