PLANTA DEL MES DE NOVEMBRE 2024. Drimia fugax

Ca: 

Es: 

Nom científic: Drimia fugax (Moris) Stearn

Sinònims: Scilla fugax, Urginea fugax, Anthericum fugax

Drimia fugax és una planta bulbosa perenne de la família de les Asparagàcies que, com indica el seu nom, té una presència molt breu al llarg de l’any, romanent oculta durant la major part del temps amb el bulb enterrat i sense fulles visibles. Només emergeix durant la floració, que a les Illes Balears es produeix al setembre i s’estén fins a finals de novembre, quan dispersa les seves llavors i desapareix de nou sota terra. Aquesta espècie és adaptada a condicions mediterrànies extremes, resistint períodes de sequera intensa gràcies al seu bulb subterrani, que actua com a reserva hídrica.

Antigament, aquesta espècie era tradicionalment considerada un bon auguri per pastors i agricultors mediterranis, ja que la seva aparició es veia com un senyal de bones collites per a l’any següent. Les flors de D. fugax apareixen en raïms laxes, de color crema-rosat amb nervis porpres, i fructifiquen en una càpsula trígona que conté de 4 a 5 llavors negres, comprimides dins de cada lòcul. Aquestes llavors, de coloració intensa i forma comprimida, estan adaptades a la dispersió per vent, un mecanisme conegut com a anemocòria. Segons el llibre “Diaspores. Fruits i llavors de la flora Balear”, de Gradaille i Bonet es concreta més cap a una “plananemocòria” referint-se a un mecanisme en què les llavors s’expandeixen mitjançant el vent, aprofitant la seva lleugeresa o estructura per flotar o planar a l’aire. Aquesta estratègia és comuna en plantes de zones obertes o amb vents constants, facilitant la dispersió a distàncies més llargues que altres mecanismes com la barocòria.

En el cas de Drimia fugax, encara que sovint s’esmenta la dispersió per gravetat, els autors Gradaille i Bonet indiquen que les llavors tenen capacitats de plananemocòria, probablement gràcies a adaptacions com estructures planes o lleugerament aerodinàmiques que permeten que el vent les desplaci de forma més eficient. Aquest mecanisme podria ser particularment rellevant en hàbitats mediterranis, on el vent té un paper destacat en la dispersió de les llavors, ajudant a colonitzar espais oberts entre la vegetació baixa característica de les nostres garrigues i matollars amb clarianes.

Actualment, Drimia fugax es considera una espècie vulnerable (VU) segons el Llibre Vermell de la flora vascular de les Illes Balears i la Llista Vermella de flora vascular d’Espanya, tot i que encara no disposa de protecció legal específica. A les Balears, l’espècie només es troba a Eivissa, i les seves poblacions es troben molt fragmentades. Aquesta fragmentació, juntament amb la seva reproducció i dispersió restringides, augmenta la vulnerabilitat de la planta davant la pèrdua d’hàbitat i altres impactes antropogènics. Al banc de germoplasma es conserven llavors de tres poblacions eivissenques recol·lectades entre el 1993 i el 2014 i en la col·lecció de planta viva es conserven les plantes resultants de les proves de viabilitat de les llavors germinades l’any 1993.

__________

Família: Asparagaceae

Distribució: Eivissa, Còrcega, Sardenya i les costes d’Itàlia, Algèria, Marroc, Tunísia i Siria.

Categoria IUCN: LC

Fenologia: floreix pel mes de setembre, a finals d’estiu i fructifica el mes de novembre.

Hàbitat: clarianes de garriga seca, pradells i talussos amb poca profunditat de sòl.

Jardineria: